TENDÈNCIES EN EDUCACIÓ EN LA SOCIETAT DE LES TECNOLOGIES
DE LA INFORMACIÓ
Jordi Adell
Adell, J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. En M. Área (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brouwer.
Ana Belén Marín Parreño.
L20: Noves tecnologies aplicades a l’educació.
Curs: 2007/2008
2º Magisteri Educació Infantil.
Aquest text parla de les Noves Tecnologies de la Informació i de la comunicació. Tracta de argumentar la importància d’aquests sectors com a canvi experimentat per l’ ésser humà i com un avanç tecnològic. Inicialment realitza un resum de la història de les tecnologies des de l’inici dels temps fins el nostres dies. Així, ens parla sobre la parla, l’escriptura, l’impremta i per últim dels mitjos electrònics i la digitalització, i com han influït estes en el nostre estil de vida. Després d’açò ens presenta algunes de las teories d’autors importants sobre las NTI. Tracta al llarg del text la relació de les NTI amb l’educació. També ens adverteix sobre el perill que hi ha de que deixem les innovacions en mans de l’organització privada i del mercat. Finalment, intenta fer entendre al lector la evolució de l’escola pel que respecta a las Noves Tecnologies. Conclou el text amb la seva posició front a les NTI que al llarg del treball exposarem.
OBJECTIUS:
- Identificar les repercussions que les Noves Tecnologies han tingut i segueixen tenint
en la nostra societat.
- Mostrar la naturalitat de NTI.
- Plasmar que la relació de l’ésser humà amb la tecnologia es complexa però
compaginable.
- Conèixer la importància de les Noves Tecnologies en l’educació.
- Evocar la necessitat de canvis respecte a l’ensenyança.
- Convèncer de que són necessàries modificacions a les escoles respecte a les NTI.
- Valorar aquest fenomen com un recurs més per al docent i l’alumnat.
ESTRUCTURA DEL TEXT
PARTS PRINCIPALS I CONCEPTES ESENCIALS DE CADASCUNA
El següent text queda estructurat en sis parts:
En la primera, la principal idea que emmarca és la evolució experimentada per la societat i explica que els avanços tecnològics han sigut vitals per aquest procés. L’ésser humà s’ha transformat amb ajuda de la tecnologia i ha passat a formar part de la vida d’aquests. Açò ha quedat com ha obvi i normal, queda lluny aquella idea dels avanços tecnològics com a novetat. A més a més, el text realitza una reflexió sobre la difícil i complexa relació establerta entre la tecnologia i els humans. Aquestos la utilitzem per ampliar els nostres sentits i capacitats. Cal afegir que l’article va a esbossar algunes implicacions de les noves tecnologies que estan tenint a l’educació. Hi ha que considerar-les com un recurs més per al docent i l’estudiant.
La segona part, parla de les etapes més importants al llarg de la història dels humans: inicialment el llenguatge, més tard l’escriptura, posteriorment l’impremta i per últim els mitjans electrònics i la digitalització. Pel que respecta al llenguatge, fou un fet revolucionari ja que proporciona una nova dimensió a la interacció humana i dona lloc a un mitjà per imposar l’estructura del pensament i transmetre-ho als altres. L’escriptura va permetre la possibilitat de preservar el registre entre el que parla i escolta. Va tenir certs inconvenients i l’acceptació d’aquesta no fou immediata. La impremta va permetre la possibilitat de reproduir textos en grans quantitats i ja per últim l’aparició dels mitjos electrònics i la digitalització, aquesta última etapa destaca degut a la simplificació excessiva.
La tercera, explica quin és el concepte de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. A més a més, destaca les seves característiques més importants i el seu paradigma el qual fa referència a les reds informàtiques (internet).
La quarta, es centra en les repercussions de les noves tecnologies, és a dir, les conseqüències que degut a aquest fenomen la societat està vivint dia a dia. Una d’aquestes és la de seleccionar la informació més rellevant de la principal. Una altra són l’espai i el temps, ja que les reds informàtiques eliminen la necessitat dels participants en l’activitat de coincidir en l’espai i el temps. Per últim, destacar la interactivitat, és a dir, la possibilitat de que emissor i receptor intercanvien missatges. Els mitjans electrònics fan que percebem la realitat de una forma distinta a com ho fèiem abans, com es el cas de les aules virtuals, on no es necessària la presencia d’un altra persona per desenvolupar una activitat.
La cinquena, fa referència a l’escassesa i a l’actitud negativa de l’educació per a introduir nous avanços tecnològics.
La sisena i ultima part, conclou amb la posició front a les NTI, es a dir que està a favor de que es fomenten les NTI en l’àmbit escolar i que els professors siguin conscients de que no són sols uns transmissors d’informació, sinó que també son educadors i deuen dur a terme una educació que incloïa coneixement , saviesa, hàbits i valors.
CONCLUSIÓ DE L’AUTOR:
La conclusió a la que aplega l’autor al finalitzar el text es bastant intermèdia si ho comparem amb les teories que s’han exposat al llarg del text per part d’alguns autors.
El que diu l’autor en la seua conclusió es que les escoles deuen obrir-se a nous canvis tecnològics, e inclòs proposa un canvi en l’ensenyança a través de l’educació no estrictament presencial, doncs els progressos que s’estan aconseguint amb les noves tecnologies cada vegada són majors i en conseqüència l’escola tradicional quedarà en un segon plànol. A més a més no està d’acord amb l’actitud passiva que s’està duent a terme en la societat actual en relació amb les NTI.
ANÀLISIS DEL TEXT:
¿ Ha aconseguit l’autor demostrar/mostrar/convèncer el que es proposava?
Sí, ja que al haver mostrat en primer lloc les teories d’alguns autors sobre l’educació a l’escola, això produeix que les persones que ho està llegint, és a dir el lectors, fa que d’alguna manera aquestos les rebutgen, però després al presentar teories molt més suaus, les quals estan d’acord amb un canvi a l’escola, sense ser necessària la seua aparició física, fa que es pugi aconseguir una major aprovació per part dels lectors.
¿Estàs d’acord? , ¿En que si i en que no?
Estic totalment d’acord en que tinguen lloc canvis a l’escola per així poder fomentar un bon us de las NTI, es a dir fer que els alumnes les coneguen i ajudar-los així a utilitzar-les. Però amb el que no estic d’acord es que tota l’educació gire en torn a les NTI y tot siga digital, ja que considere que un termini medi seria més adequat (en el que es refereix a l’escola). Tampoc estic a favor en que desapareguen les classes presencials per complet com sistema de ensenyança/aprenentatge, tal i com s’ha tractat en una part del text, perquè crec que la institució escolar en el seu estat físic es molt millor en tots els seus aspectes, més sociable, humana i agradable que la virtual i si junt açò es realitzen les innovacions adequades per a la seua millora, ja no hi ha comparació. Respecte a l’educació superior, estic d’acord en que les facultats virtuals es creen per a totes aquelles persones que per motius de treball, personals, etc. no puguen assistir a les classes presencials, ja que els permet seguir amb total facilitat el progrés dels altres sense cap inconvenient.
