martes, 29 de abril de 2008

Software lliure

A la fi d'haver realitzat la presentació del Software lliure per a l'assignatura de Noves Tecnologies hem de dir que ha sigut realment una tasca costosa i d'una inversió de moltes hores, però es cert que aprendre nous coneixements requereix un gran esforç, sobretot en aquelles coses que u desconeix. En primer lloc dir que hem aprés que és el Software lliure a partir de les lectures realitzades i de la observació dels vídeos. Després de les lectures dels diferents articles ens varem reunir per a fer una pluja d'idees, la qual ens va servir també per a resoldre entre nosaltres aquells dubtes referents al treball. En segon lloc ens varem repartir les tasques per a facilitar la feina i tenir una millor organització.

En la recerca d’imatges i música lliures hem aprés el funcionament de programes que desconeixíem, com per exemple el “FlickrCC” i el “Jamendo”. En la recerca d’imatges varem tenir problemes ja que moltes de les imatges que ens eixien no tenien relació amb la paraula. També hem aprés a saber utilitzar el programa de música “Audacity”.

Respecte a la part de penjar tant la part de la presentació com la de la música ens han sorgit problemes, sobretot en el de la música, ja que el format que teníem no era el que es demanava i ens ha segut molt costós i problemàtic passar-lo a mp3. Una volta aconseguirem passar-la també fou costós penjar-lo al SlideCast perquè és un programa nou per a nosaltres i hi havien moments en els qual no sabíem molt bé cap on tirar. Tots aquestos problemes sorgits ens han portat a ser autosuficients i a aprendre a solucionar els problemes.

Per últim dir que el treball porta molta feina per al poc de temps del que disposàvem. Ens varem dividir en dos grups per tal d’avançar però ni d’aquesta forma avançàvem de la manera que teníem pensat. Açò ens portà a tindre que estar totes juntes en alguna de les decisions que teníem que prendre, motiu pel qual s’han generat moltes discussions.

Grup:

María Hernández González

Montserrat Llopis Llopis

Ana Belén Marín Parreño

Josefina Gavara Vicent

Merxe Romero Oliver

lunes, 7 de abril de 2008

Paper del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació en el curriculum d'Educació Infantil.

La finalitat de l’educació infantil és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel·lectual dels nens i nenes. Mitjançant els dos cicles, s’atendrà progressivament al desenvolupament afectiu, al moviment i els hàbits de control corporal, a les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, a les pautes elementals de convivència i relació social. A més, es facilitarà que xiquets i xiquetes creen una imatge de si mateix positiva i equilibrada i adquireixen autonomia personal. A més a més, en aquesta etapa educativa es senten les bases per al desenvolupament personal i social i s’integren aprenentatges que estan en la base del posterior desenvolupament de competències que es consideren bàsiques per a tot l’alumnat.

L'Educació Infantil constitueix una etapa educativa amb identitat pròpia, és a dir, es tracta d’una etapa on s’observen i s’aprendran una sèrie de característiques pròpies i coneixements que van a ser rellevants i adquiriran certa importància al llarg de la vida de l’aprenent. En aquesta etapa, més que en qualsevol altra, desenvolupament i aprenentatge són processos dinàmics. Cada xiquet i xiqueta té el seu propi ritme de formació, desenvolupament i maduració, per això, la seues necessitats deuran ser elements que condicionen la pràctica educativa. L’avaluació serà global, continua i formativa, la observació directa i sistemàtica. Tot això servirà per identificar els aprenentatges adquirits i el ritme i característiques de la evolució de cada alumne, prenent com a referència les criteris d’avaluació de cada una les àrees.

Concretament, les àrees que ressalten la importància del llenguatge audiovisual i les noves tecnologies de la informació i comunicació són les següents: coneixement de l’entorn, en el qual es parla de la importància de les tecnologies com part dels elements de l’entorn aconsellen que xiquets i xiquetes identifiquen el paper que estes tecnologies tenen en les seves vides, interessant-se pel seu coneixement e iniciant-se en el seu ús. L’altra àrea és la de comunicació i representació, la qual implica potenciar les capacitats relacionades en la recepció i interpretació de missatges i les dirigides a emetre'ls i on ens diu que el llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i comunicació presents en la vida infantil, requereixen un tractament educatiu que, a partir del ús apropiat, inici a nens i nenes en la comprensió dels missatges audiovisuals i en la seua utilització adequada.

Les TIC a l'educació infantil: CAPITOLS 4 I 5


En el capítol quatre es parla de com es d’important reflexionar per part de l’equip directiu conjuntament sobre com es pot organitzar i fer un bon ús educatiu d’aquest mitjà (TIC). On s’explica punt per punt quina és la funció que té que dur a terme cadascú dels membres de l’equip directiu (el coordinador, la comissió informàtica, el claustre, etc...) ja que són aquests els que han de impulsar el projecte TIC de l’escola i portar-lo endavant.

A més a més, també ens comunica quines són les necessitats informàtiques que tota escola hauria de tenir per poder portar a terme un bon projecte sobre les noves tecnologies que són les següents: un espai wifi, una aula d’ordinadors, pc a les aules, perifèrics, canons de projecció, càmera de fotos i vídeo, pantalles tàctils a l’allar d’infants, a pesar de que es té en compte les dificultats tant de tipus econòmic i social per tal d’aconseguir aquests materials.

Per últim fa incapeu, a quina es l’organització adequada a l’aula d’educació infantil per tal de treballar les TICS. És així, que ens proporciona quins són els criteris necessaris per poder organitzar i distribuir l’espai a les aules d’infantil, que són de tipus psicològics, físics, didàctics, sociològics, etc..., però també quin és el tipus d’aula ideal per poder treballar-les, la temporalització de les activitats on tot depèn de l’activitat que es porti a terme. Finalment ens facilita algunes propostes per rendibilitzar l’espai i el temps en les activitats TIC com pot ser a partir del maquinari, la programació anual, la presentació, l’ utilització del material, el tipus d’agrupament, els espais i el criteris d’avaluació.

Quan al capítol cinquè, dir que fa referència al programari més habitual que s’utilitza a l’educació infantil on es proporcionen exemples de programes d’ordinadors com són: el word, l’openoffice, el paint, el powerpoint i el jclic.

D’altra banda, facilita recursos didàctics per als professors per tal de poder dur-ho a la pràctica com són: edu365, audacity, paint shop pro, ... i altres recursos.

Posteriorment es fa un recull d’activitats interessants destinades a les tres àrees curriculars on s’explica que és el que es treballa en cadascuna d’aquestes.

Després d’haver extret les idees principals d’aquests dos capítols, cal concloure que es de gran rellevància que en una entitat educativa és important que tots els membres del equip directiu sàpiguen organitzar-se i posar-se d’acord amb les seves idees per poder arribar a un consens. Al igual que també cal implicar-se en tots els aspectes si volem fer un bon ús de les TIC i tenir clar l’espai i el temps per tal de treballar amb elles.

Seguidament comentar la importància que té de cara als professors el tenir recursos per tal de dur les TIC a la pràctica dins les aules d’infantil. Un fet clar es la tasca en primer lloc de fer-se el seu propi blog perquè ham eixa activitat aprens altres pàgines web, l'opinió d'altres persones, experiències i al final et trobes en que és un recurs molt interessant i que sempre utilitzes, ja que és destacable no oblidar quin paper tenim assignat com a entitat educativa dins la societat, quin són els nostres objectius com a escola, com poder incidir i millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge que realitzen els nens ...

Les TIC a l'educació infantil : CAPÍTOLS 1 I 2


En el capítol u, es parla de com ara en l’actualitat les noves tecnologies estan modificant de manera important la societat i està fent que es tinguin que implicar-hi tothom. A més a més, comenta com aquest nou marc social també afecta als nens/es des de menuts, ja que aquestos estan en contacte diari amb ells. És per això, que es comenta que és l’escola qui ha d’introduir les TICS dins de l’àmbit acadèmic, i adaptar-se per tal de que els nens i nenes puguin des dels centres educatius créixer dins d’un esperit constructiu, degut a que si l’entorn canvia l’escola també s’ha de modificar en tots els seus aspectes (àmbit acadèmic, metodologies de treball, vocabulari).

Pel que respecta al capítol dos, dir que explica com les persones són els estímuls més importants per al nens, entre ells els pares i la família. Però, també té un efecte directe l’escola (professors, alumnes, ...), ja que, el xiquet si no té una intervenció amb l’adult no pot aprendre degut a que l’aprenentatge amb interacció amb les altres persones és el que ens dona la possibilitat d’avançar en el desenvolupament. És així que quan l’alumne s’inicia amb les TIC necessita que l’adult l’ajudi, és a dir, és molt important poder potenciar la cooperació i col·laboració que ens aporten les TIC, perquè d’aquesta manera es poden fer activitats que fomenten per exemple la relació entre la família i l’escola, la relació entre iguals, ... A més a més, el fet de que l’adult li ensenyi al nen l’ús didàctic de les TIC ajuda a desenvolupar els continguts de forma més sistemàtica i comporta una millor qualitat en l’ensenyament.

D’altra banda, també comenta com a partir de les noves tecnologies podem treballar per igual les tres àrees curriculars (identitat i autonomia personal, medi físic i social, comunicació - representació) sense cap tipus de problema, és així, que ens especifica en quins continguts del PCC (projecte curricular de centre) poden referenciar-se les TIC.

Per últim, ens parla de com actualment el paper del mestre a l’escola està canviant, ja que aquestos ja no sols es basen amb pissarra i clarió, sinó que també tenen un cert domini i formació de les TIC, la qual cosa afavoreix l’integració de les TIC a les aules, la formació de l’alumnat, la reorganització de l’espai, els canvis metodològics, ... Al mateix temps, també fa incapeu en com l’equip directiu té que donar suport al treball amb les TICS.

Després d’haver llegit aquests dos capítols, he arribat a la conclusió de que és molt important i al mateix temps interessant treballar com a ferramenta educativa amb les TICS, degut a que per una banda fa que l’aprenentatge dels nens siga significatiu, però d’una altra forma, és a dir, més divertit, dinamitzador, ... D’altra banda, fa que els docents es renoven en quant a recursos, metodologies, etc..., la qual cosa resulta molt satisfactori i això afavoreix una millora qualitat en l’ensenyament, ja que si l’entorn canvia les persones també ho fan.